La Constitució avui fa vint-i-quatre anys. Tenim una constitució que fou seriosa i responsablement negociada i pactada –és a dir acordada– entre els representants del poble, els elegits al Consell General, i els representants del Coprínceps, Veguers i Delegats Permanents. Ningú ens va atorgar ni concedir la Constitució. I tampoc ningú ens la va imposar.

No va caure del cel sinó que, recollint la voluntat ciutadana expressada a les urnes el desembre del 1989 i el març del 1992, els consellers generals i els Síndics de dues legislatures –1990-1992 i 1992-1993– vam treballar, debatre i negociar amb els representants dels Coprínceps el retorn de la sobirania, del dret a decidir el futur, al poble andorrà.

En aquests moments Andorra està covant una crisi aguda, profunda.

Una crisi que corseca la Constitució des de dins.

Una crisi promoguda per gent –com l’actual cap de Govern– que l’any 1993 van fer campanya contra la Constitució i, quan han arribat al capdamunt de les institucions, mantenen el seu propòsit d’ensorrar-la.

Els símptomes són cada cop més visibles: pèrdua del sentit de l’interès general que donava una visió comuna de país més enllà dels campanars parroquials, desigualtats econòmiques i socials que han tornat a fer surar les dues Andorres a dues velocitats diferents, desencís de la ciutadania, distància burocràtica de l’administració pública amb els ciutadans que són sotmesos a una cursa d’obstacles per a obtenir l’accés als serveis públics.

Si a aquests símptomes, ja prou greus, hi afegim el trencament del tradicional equilibri en les relacions amb els dos estats veïns  i el basculament, sense cap mirament, cap al que manin a Madrid arribarem fàcilment a la conclusió que la malaltia que afecta la Constitució és seriosa. I, també, que tot plegat comença a posar en qüestió el que s’anomena “pronòstic vital” de la Carta Magna.

El tractament per superar aquesta crisi ha de ser valent, però també prudent. Ha de ser reformista i progressista.

Hem de reforçar la democràcia, mantenir el seny i preservar l’equilibri institucional.

Es tracta de respectar i fer respectar els valors de la Constitució allí on siguem: a les institucions o al carrer. A la feina o en les activitats de la societat civil.

Hem d’escampar arreu la nostra voluntat –que figura al preàmbul de la Constitució– de perseverar en la promoció dels valors de la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social.

Jaume Bartumeu Cassany, president d’SDP